Les abelles, un bé necessari.

Les abelles porten a la Terra 60 milions d’anys més que nosaltres i ara s’estan extingint per algun motiu que desconeixem la majoria de persones, però molts científics apunten a una combinació de pesticides i microbis que les està afectant mortalment o també discuteixen sobre alguna emissió electromagnètica que altera les nanopartícules de la magnetita que és un element present en l’abdomen de les abelles. I entre aquestes dues probabilitats al final van aconseguir trobar que és lo que provocava la seva mort: els fongs paràsits de la família Nosema. El cas és que les abelles s’estan morint, i part de la culpa la tenim la humanitat degut al nostre ús d’aquest fong als pesticides, i la seva desaparició tindrà uns efectes nefastos per a nosaltres ja que un 80% de les espècies vegetals necessiten de les abelles per a ser fecundades. Sense elles no hi ha pol•linització, ni fruites, ni vegetals. Tres quartes parts dels cultius que ens alimenten necessiten de les abelles.
Ja Einstein en el seu temps va fer una relació entre les abelles i els humans: “Si las abejas desaparecieran del planeta, al hombre solo le quedarían cuatro años de vida”. Jo crec que si es trobés algun altre insecte que substituís l’acció de les abelles en el cas de que estiguessin molt pròximes a desaparèixer, podríem seguir endavant.

Possible reintroducció d’espècies.

Les espècies introduides a vegades també afecten negativament a l’ecosistema al qual se les introdueix. Ni ha d’altres que afecten a l’agricultura, a altres recursos naturals que utilitzem els humans, o poden canviar la salut de les altres espècies matant-les si és un depredador important.

A vegades es produeixen introduccions no intencionades, que vol dir que han sigut transportades per factors humans. Per exemple, hi ha tres espècies de rates (Negre, Noruega i la Polinesa) que s’han extés per gran part del món en els baixells, provocant greus problemes, i també hi ha numerosos exemples marins que han sigut transportats amb l’aigua bruta: més de 200 espècies s’han introduit a la badia de San Francisco, el que el converteix en l’estuari més envaït del món. També, el creixement del transport internacional a nivell mundial ha accelerat el percentatge de les espècies transportades accidentalment a àrees a les quals no són natives.