Les espècies foranes.

Una espècie forana és aquella que no és autòctona del lloc. Poden haber sigut introduides accidentalment per haber sigut transportades per els humans. Aquestes espècies, al no ser del lloc en el que viuen, és a dir, estar en un ecosistema diferent al propi, no hi han depredadors naturals, fent-se així fortes i convertint-se en plagues i en espècies invasores. Alteran la cadena tròfica i trenquen l’equilibri ecològic de la zona, posant en perill les espècies autòctones. Les espècies foranes rivalitzen amb les propies per l’espai, el menjar, depredan o hibriden amb els autòctons, i a més, introdueixen paràsits i malalties, en general, són rivals de les espècies d’aquí.
Només a Espanya hi han 1400 espècies invasores, tot hi que Europa també mostra uns números alarmants. De totes aquestes espècies invasores, hi han un centenar que té el potencial de fer gran mal al medi ambient i a les economies locals.
El mosquit tigre, per exemple, és una espècie que va arribar aqui des del Sudest Asiàtic, i pot transmetre fins a 22 malalties, sent el dengue una de les malalties que pot transmetre. Per tant, també podem afirmar que aquests éssers nouvinguts poden repercutir en la salut de les persones. El mosquit tigre és una de les espècies invasores més perjudicials.
El musclo zebra , un mol•lusc procedent del Mar Caspi i del riu Ural, a més de competir amb els musclos natius, causa una greu reducció del fitoplacton disolt i modifica la composició dels fons fluvials. Per tant, fa desaparèixer a les espècies que viuen al seu voltant.
Un altre clar exemple és el cranc vermell, originari de Mèxic, que constitueix una amenaça per ser transmissor del fong Aphanomices astaci que causa una malaltia mortal en els crancs autòctons.
Una solució perquè no arribessin tantes espècies foranes, podria ser que hi haguessin uns controls més exhaustius a l’hora de revisar el transport de mercaderies, ja que algunes de les espècies autòctones estàn en perill d’extinció o poden arribar a ser-ho si no hi ha una solució.

The Slate Foundation

Aquesta organització, The Slate Foundation, creada l’any 2005, creu que la conservació de les espècies comença amb els nens. És una entitat sense ànim de lucre, que es basa en educar i fer activitats informatives, alhora que fan recerca científica amb la intenció de cuidar els animals amenaçats. És una organització que busca ser reconeguda la més important del món previngent la crueltat amb els animals i avançar amb la educació.
Es pot participar amb la organització fent donacions o fent de voluntari. En principi és una organització que fa activitats principalment a l’Àfrica, on hi ha més varietat d’animals i també més perill de desaparició d’espècies. La pàgina web de l’organització presenta un seguit de programes destinats principalment a Àfrica on hi pot anar gent d’arreu del món. També anomena les seves prioritats i projectes actualment. No només són projectes destinats a Àfrica, sinó que hi ha activitats en moltes parts, com per exemple el parc natural de Yellowstone, considerat un dels més importants del món, on fa uns anys hi va haver un gran incendi que va afectar a molts animals, i ara es preten re-introduir aquestes espècies.

Coralls per a poc temps?

Les poblacions de corall estàn en alerta vermella, la seva supervivència està en perill, i per això l’any 2008 va ser declarat any internacional dels coralls.
Actualment hi ha el projecte SCORE, una iniciativa internacional l’objectiu del qual és obtenir mitjançant la reproducció sexual poblacions de corall genèticament viables. Conseguir aquest tipus de reproducció en els coralls és un process molt i molt delicat, ja que aquests éssers són molt sensibles a qualsevol tipus de canvi. Per fer-ho, primerament s’ha de recollir els gaments dels coralls directament del mar, es mantenen en unes incubadores anomenades Kreisel. Un cop produida la fecundació, es transporten a centres d’investigació dels Estats Units. Allà s’estudia el seu creixement, tot donant als coralls les condicions óptimes per a viure: l’alimentació, el bon estat de l’aigua, l’il•luminació com si estiguessin en un entorn natural,…Però ara, ens podríem preguntar per què no s’utilitza la reproducció asexual, és a dir, per què tot això no es fa obtenint esqueixos. La resposta és que la nova tècnica de reproducció sexual ofereix més avantatges, i en el futur es podrà utilitzar a nivell industrial, i potser, es podrà preservar les especies de corall en perill d’extinció.
El zoo de Madrid és l’única institució espanyola que participa en el projecte SCORE.
(informació extreta de la revista Muy interesante)

Sobreexplotació a fons…

Degut a que som la espècie dominant sobre totes les demés, els animals i totes les demés coses són les espècies inferiors, i llavors nosaltres tenim un gran poder sobre ells/es. Aquests animals ens ofereixen uns serveis com: protegir-nos de les baixes temperatures, menjar perquè tenim gana o fer-nos companyia perquè ens sentim sols o perquè ens agrada estar acompanyats. Però com sempre, aquesta frontera es creua i llavors es quan arriba lo que s’anomena sobreexplotació, ja que “ens passem dos pobles” respecte als serveis que ens ofereixen els animals com per exemple: dur abrics de pell o dur unes botes de pell de cocodril perquè es la moda i no tenim cap necessitat, producció en massa de productes que provenen o formaven part d’un animal que a lo millor després ningú s’ho menja o una producció excessiva degut a un alt consum i que pot fer perillar l’espècie, obligar als animals a divertir al públic mitjançant l’ús de la violència.
Per tots aquests motius i més, es podria anomenar sobreexplotació, al nostre descontrol desmesurat del serveis que ens ofereixen els animals fins a un punt límit raspant l’extinció. Quan dic servei no em refereixo als animals com si sol fossin una font de recursos que tinc que explotar o com si fossin objectes que quan vulgui em puc desfer, amb la paraula servei em refereixo a una utilitat que ens es necessària per a sobreviure o en alguns casos viure millor, com per exemple: per a seguir vivint no necessitem un gos o un gat, però si ens fan companyia ens sentim millor i per tant vivim millor.

Els animals, encara que siguin animals, també tenen sentiments i per tant també poden sofrir, i sofreixen molt per culpa nostra, els i fem horrors que per a alguns de nosaltres ens semblen tan normals ja que pensem que tampoc és per tant. En aquests tres casos és on es donen més:

-Pelleteria: es diu que actualment els mètodes són humanitaris i ètics, però es podria dir que és sol un mite. Els animals destinats a la pelleteria viuen en gàbies diminutes comparat al espai necessari per a viure en óptimes condicions. Aquesta gàbia està feta de reixes metàl•liques, per a facilitar la higiene, però que fa ferides a les potes dels animals provocant una gran inflamació i a vegades fins i tot que les ferides quedin enganxades a la reixa i quan s’ha de treure l’animal de la gàbia li fa molt de mal. Hi ocasions en que per a l’extracció de la pell de l’animal ni tan sols se’l mata, sinó que li extreuen estan ell viu. Les persones no són els únics éssers vius que sofreixen traumes, sinó que els animals també, i estar en una gàbia tan petita amb la por de no saber que faran amb ell i més factors, moltes vegades fa que es mosseguin la cua fen-se greus ferides o també que faci moviments repetitius denotant l’inici d’una bogeria. Aquests casos també es donen quan els cacen amb trampes, que quedant atrapats i tenint por de no saber que passarà hi han alguns que fins i tot es mutilen la part atrapada per tal d’escapar. També hi han granges especialitzades en criar animals per a després fabricar pells amb ells.

-Zoo: en aquest cas es torna a repetir com l’anterior, espais petits amb animals grans, però aquí, els ordenen que facin moviments que per a ells són molt difícils i a vegades fins i tot els hi fa por i si a sobre no els hi surten els castiguen amb pallisses. Lo dolent dels circs és que amb les gràcies que els hi fan als nens petits, volen fer veure que són bons i que es normal lo que fan amb els animals, i no és veritat. Un exemple molt clar: els lleons quan veuen foc no intenten saltar-ho sinó que fugen, és el cas del cercle rodejat de foc.

En el següent vídeo extret de youtube, surt un clar exemple de lo que he explicat en el cas de la pelleteria. S’avisa que és un vídeo que pot ferir els sentiments de les persones.

Tràfic a fons…

Avui en dia unes 700 espècies d’animals es troben en perill d’extinció degut al tràfic d’animals. Aquest tràfic d’animals protegits hauria d’estar castigat , però ni tan se vol se’l persegueix com es fa amb el cas del tràfic d’armes o de drogues, en canvi, es igualment rentable en ambdós casos. Però lo dolent de tot no és que sol que trafiquin amb animals que a sobre estan en perill d’extinció i és il•legal, sinó que es calcula que entre el 60% i 80% d’aquests animals moren durant aquest transcurs, degut al nefast estat en el que se’ls transporta. Normalment aquests animals són destinats a: particulars (col•leccionistes) o zoològics, fins científics, tendes de mascotes.

Degut a la privilegiada situació geogràfica d’España, se l’utilitza com a lloc d’enllaç per a exportar les espècies als seus llocs de destí.

El tigre de Libèria, la llúdria gegant, el cocodril del Nil, l’àguila imperial ibèrica, la tortuga marina, el goril•la de muntanya, el guacamayo escarlata, el rinoceront negre africà, el panda gegant i el llop marsupial son els deu animals que es troben en més perill d’extinció degut o a la seva qualitat de pell o al seu grau de raresa i interès pels col•leccionistes o com a menú o com a gran resistència als experiments, etc.

Però encara que els hi puguem donar més usos als animals, tot té el seu límit, i els humans fa molt de temps que ens vam passar. Si no frenem, la taula extreta de http://html.rincondelvago.com/comercio-de-especies-protegidas.html (visitar, la taula es troba per la part d’abaix de la pàgina), no farà més que augmentar i augmentar i llavors si que no podrem fer res.

Possible solució: la clonació

Els científics creuen que la clonació ofereix una altre forma de preservar les espècies, i que podria servir per a salvar-les. Hi ha alguns animals que són massa estranys i molt difícils de fer créixer en captivitat, i en aquesta casos la clonació seria una bona ajuda.

Possiblement la clonació no podria salvar aquestes espècies, perquè haurien de viure en espais especials per a ells ja que l’hàbitat ja s’ha perdut, o l’acció de l’home els matarà igualment, o no poden aguantar la pol•lució, etc. Hi ha alguns experts que creuen que la clonació només serveix per distreure del principal treball: preservar l’entorn i els animals que estan desapareixent, ja que no tots es podrien salvar mitjançant la clonació.

Igualment, hi ha un cas sota algunes circumstàncies i algunes espècies on la clonació seria útil per preservar material genètic. Seria especialment útil per animals que tinguin poca diversitat genètica.

Per tant, la clonació no sempre és la millor solució, però sí que pot ajudar en alguns casos concrets.

Els parcs naturals

Els parcs naturals poden ser una solució perquè els animals no desapareixin en massa, ja que en un parc natural ofereix als animals protecció davant de l’home: no es pot caçar a no ser que el caçador sigui acomanyat per un forestal, no es poden arrancar plantes, les activitats que es fan a dintre el parc estan regulades,…
A Catalunya hi ha onze parcs naturals: el parc natural de l’Alt Pirineu, els Aiguamolls de l’Empordà, el parc natural del Cadí- Moixeró, Cap de Creus, el Delta de l’Ebre, Els Ports, el Montseny, Montserrat, St. Llorenç de Munt, Serra de Montsant i finalment la zona volcànica de la Garrotxa.

En el mapa següent es pot veure on estan situats els parcs naturals de Catalunya:  

Mapa extret a través de edu 365.

Què podem fer nosaltres?

Com ajudar a les espècies amenaçades?
-Conservant hàbitats
Una de les formes més importants d’ajudar animals i plantes en perill a sobreviure és protegint el seu hàbitat permanentment en parcs nacionals, reserves naturals o àrees normals. També és important protegir el seu hàbitat tant a les granjes com a les carreteres.
Podem visitar un parc nacional o una reserva natural amb tours guiats per als nens, on els guies poden ensenyar a cuidar aquestes espècies i també podem ajudar als guardies forestals que hi ha.
Quan visitem un parc nacional, hem d’obeïr les normes del lloc, seguir les regulacions del foc, no tocar res que pugui alterar l’hàbitat i emportar-nos la nostra pròpia brossa.

Treient brossa i replantant, podrem ajudar a les espècies a regenerar-se lentament, i això també porta als animals nadius que ja no tenien aquesta planta.

-Fer espais per als animals
Construir una petita caseta per als ocells que visquin a prop, plantar un arbre en el jardí, i demanar als pares que no utilitzin materials químics en el gardí o a casa.

-Reciclar, reduir i re-utilitzar
Hem de fer que la nostra família agafi el transport públic, caminin o vagin amb bicicletes en comptes d’utilitzar el cotxe.
Guardar energia tancant llums innecessàries, radios o televisió quan no ho utilitzem.
Tancar la aixeta mentres ens rentem els dents.
Agafar la nostra pròpia bossa quan anem al mercat. Així reduïm la quantitat de productes malgastats.
Reciclar els jogets, objectes i llibres que no utilitzem donant-los a un hospital o a la caritat.

-Plantar plantes nadiues que eren de l’àrea local
Si podem, hem de plantar plantes nadiues en comptes de plantes noves que no havien estat mai al nostre jardí. Herba nadiua, flors i arbres ajuden a atraure ocells nadius, papallones i altres insectes, i possiblement animals en perill d’extinció.

-Controlar plantes introduides i animals
Alguns parcs i reserves, platjes i rius estan plenes de plantes i espècies no autòctones, i les nadiues a vegades no poden competir amb aquestes.
-Unir-nos a una organització
Hi ha bastantes organitzacions i grups treballant en la conservació d’animals i plantes. Si ens unim a una d’aquestes organitzacions podem ajudar molt.

-Fer que se-n’s escolti
El govern de l’estat i del territori són responsables de la gestió dels parcs nacionals i de la protecció dels animals salvatges, i a vegades són ajudades per fundacions públiques.
Crear un grup dedicat a la protecció i tractament de plantes o animals en la nostra àrea o ajudar en un parc nacional.
Escriure articles o cartes sobre animals protegits en els diaris.

Tercera causa de la desaparició d’espècies

3. Per causes naturals. Ja sigui per incendis forestals, per malalties o bé per glaciacions, algunes espècies han reduit el seu nombre d’individus.
L’actual greu incendi d’Austràlia que encara continua cremant, ha deixat ja més de 173 morts, 350 mil hectàrees de bosc cremat i una gran quantitat d’animals morts. Es diu que és una de les catàstrofes més greus que ha patit el país. A la web http://www.cnnexpansion.com/actualidad/2009/02/09/devastador-incendio-en-australia 

       es diu que es veuen animals mots al llarg de tota la carretera.
El cangur,l’animal més conegut d’aquest d’aquest país, està patint molt a causa dels incendis, ja que encara que nomès es cremi les potes,s’ha de sacrificar. Aquesta pot ser una de les causes que posi en perill aquesta espècie.

Ja fa més de 10 anys que la comunitat cientifica internacional va observar que hi havia una massiva desaparició d’abelles a tot el mòn. Al “Centro apícola de Marchamalo” (Guadalajara) es va començar a investigar les causes que provocaven aquesta desaparició de les abelles de la mel. Al final, es va veure que era causat pel paràsit Nosema ceranae. L’espora d’aquest paràsit destrueix l’aparell digestiu de l’insecte de la mel, que al no poder alimentar-se, es mor lluny del rusc. Per això l’apicultor no podia detectar el problema. Afortunadament però, aquest paràsit es pot matar amb un antibiòtic fet per fumagilina, aigua i sucre, que sel’s hi posa dins del rusc. Aquesta hagués pogut ser una de les causes de la desaparició de les abelles si els cintífics no haguessin pogut trobar el causant. (informació extreta de la revista Muy interesante)

Llista d’espècies

En aquesta web (http://en.wikipedia.org/wiki/Critically_endangered_species) podem veure un llistat de totes les espècies amenaçades que hi ha en tot el món: mamífers, rèptils, aus, peixos, crustacis, aràcnids, etc.